La vacunació massiva durant la pandèmia va contribuir a reduir la mortalitat en pacients ingressats més d’un 20%
Un grup investigador de l'Hospital Universitari Sant Joan de Reus, la URV i l'IISPV compara les característiques dels primers 200 pacients amb SARS-CoV-2 de cada onada, ingressats a l'Hospital de Reus, per entendre l'evolució de la malaltia.
L'any 2020, en plena saturació provocada per la primera onada de la COVID-19, els centres sanitaris catalans s'enfrontaven a una malaltia aleshores desconeguda. Amb la intenció d'ampliar el coneixement que se'n tenia i acumular informació sobre el seu comportament, el personal sanitari de l'Hospital Universitari Sant Joan de Reus (HUSJR) va registrar dades dels 200 primers pacients ingressats de cada onada. A banda de les dades clíniques dels malalts, s'hi van incloure dades demogràfiques, de mortalitat, comorbiditats -malalties del pacient més enllà de la COVID-, símptomes, ingressos a la unitat de cures intensives, necessitat de ventilació artificial, etc. Els resultats mostren un impacte menor de la malaltia a mesura que se succeeixen les onades i l'avenç de la campanya de vacunació massiva.
Amb aquestes dades, el grup de recerca del servei de medicina interna de l'IISPV Autoimmunitat, Inflamació i Infecció ha elaborat una comparació que mostra l'evolució del comportament del virus i el seu efecte en els pacients hospitalitzats al llarg de les diferents onades entre el 2019 i el 2021. La Xarxa Nacional de Vigilància Epidemiològica en determina les onades, en funció de l'estructura genètica del virus i de canvis de tendència en el nombre de contagis, entre d'altres. Els resultats mostren que entre la primera i la darrera onada la mortalitat va caure d'un 22,5% a un 2%, i el percentatge de pacients que havien de ser ingressats a l'UCI va reduir-se vuit punts, de manera que van passar d'un 10% a un 2%. També es va registrar una disminució en la mitjana d'edat dels pacients ingressats al llarg de la pandèmia i una reducció significativa dels ingressos. La durada mitjana de les hospitalitzacions va escurçar-se i, tal com apunten les xifres d'ingressos a l'UCI, el nombre de pacients que manifestaven una reacció aguda al virus va disminuir a mesura que se succeïen les onades.
Aquestes diferències van repercutir en la capacitat del sistema sanitari, que va arribar a la saturació durant la primera onada però no a la darrera. Dos dels autors de l'article, Simona Iftimie, investigadora de l'IISPV, i Antoni Castro, investigador de la URV, integrants del Servei de Medicina Interna de l'HUSJR, expliquen que al principi van haver d'enfrontar-se a una versió molt agressiva de la malaltia, que va anar suavitzant-se amb el pas del temps. Aquesta millora s'atribueix sobretot a la campanya de vacunació massiva. L'estudi també inclou una comparació entre el comportament del virus en entorns on es va vacunar de manera extensa i en llocs on no va ser possible fer-ho: "Tenim resultats similars a països com Corea del Sud, Alemanya, els Estats Units... Són països amb taxes de vacunació elevades", assenyala Iftimie. Aquest escenari contrasta amb el que es va viure a països com l'Índia que, amb una taxa de vacunació més reduïda, van patir manifestacions més agudes de la malaltia i índexs de mortalitat més elevats. Castro defensa que la pròpia evolució del virus, amb la interacció de la vacuna, van comportar una disminució de la seva agressivitat.
Simona Iftimie i Antoni Castro expliquen que al principi van haver d'enfrontar-se a una versió molt agressiva de la malaltia, que va anar suavitzant-se amb el pas del temps. Aquesta millora s'atribueix sobretot a la campanya de vacunació massiva